Com et dius, com vas conèixer Rocío i Eduardo, quant de temps fa?
Em deia Nissan Navara, fins que em van posar la cèl·lula camper a sobre. Des de llavors em diuen Tundra.
Vaig conèixer a la Rocío i l’Eduardo a Lugo amb tan sols 80.000 quilòmetres, el meu anterior propietari em cuidava molt i només m’utilitzava per portar bicicletes a la muntanya. Quan va veure que muntaven a la bola de pèl que és Cuzco, el seu gos, a la part del darrere va insistir a regalar-los una sabana a la Rocío i a l’Edu per cuidar que no caiguessin pèls a la meva part del darrere jaja L’imagino ara veient els vídeos del Youtube als que surto, i com estic ple de fang tot el dia.
D’aquell dia ja en fa dos anys i escaig. I encara que sóc un vehicle del 2007, 1.9 DCI amb 171CV, estic demostrant que puc donar molta guerra encara.
Ets el primer a les seves vides?
Que va! Abans que jo van haver-hi dues furgonetes camper… i si, a mi em donen la mateixa canya que a elles, que no eren 4×4, les compadeixo.
L’Edu i la Rocío van tenir la seva primera furgoneta, una Renault Trafic mitjana el 2016, la van camperitzar de manera senzilla i van viatjar un mes per Europa. Va ser allà quan van decidir que el món del caravaning els flipava i volien viatjar en camper per temporades més llargues.
Per això van comprar la seva segona furgoneta el 2018, una Renault Master gran volum del 2007. Novament la van camperitzar ells mateixos i alhora van crear el projecte de Sin Código Postal, una web on el pla era compartir tota la seva experiència sobre camperització i viatges campers. A més volien convertir el seu projecte en la seva font d’ingressos, per poder treballar en ruta, i així arribar a l’objectiu de viatjar i de viure en camper de manera contínua, tot l’any. Per això a la web li van seguir la creació d’un canal de Youtube i de les seves xarxes socials.
I en un viatge per les Illes Canàries amb aquesta última furgoneta gran volum, van veure una cèl·lula camper i es van quedar enamorats. I aquí comença la meva història, segons van arribar de les Canàries, es van posar a buscar vehicle i en una pàgina web de segona em trobava jo, un Nissan Navara blanc. I en menys de 2 setmanes ja m’estaven prenent mesures per saber les mesures de la cèl·lula camper que portaria a sobre.
La cèl·lula que transporto és mòbil, poden posar-la i treure-la sense més dificultat recolzant-la en unes potes extensibles, i és genial perquè així no l’han hagut d’homologar.
El que si han hagut d’homologar és tota la meva preparació per als viatges off road que tenien organitzats l’Edu i la Rocío per a mi: snorkel, cabrestant, suspensió tough dog, ballestes (8 fulles), planxes de protecció completes d’Almont i un segon filtre de dièsel.
On t'han portat i on et volen portar?
…el que més els mou és sortir de la seva zona de confort… els canvis i els xocs culturals amb altres països.
El tipus de viatge de l’Edu i la Rocío, el qual sol sortir de carreteres asfaltades, exigia un vehicle acord. La seva furgoneta ja havia fet força (com arribar a l’Svaneti a Geòrgia o a Lukomir a Bòsnia), però el viatge que tenien al cap requeria d’un 4×4. I és que em van adquirir per recórrer l’Àfrica durant 5 mesos.
El Marroc, Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea Conakry, Sierra Leone… va ser el meu primer viatge, la meva estrena. I vaig donar molt bé la talla, encara que la cèl·lula que porto a sobre no és l’opció més offroad que puguis trobar a causa del seu pes, per a l’Edu i la Rocío era molt important la comoditat, ja que no només viatgen, sinó que viuen i treballen a la cèl·lula a temps complet. I prescindeixen d’un offroad intens, per la comoditat de portar casa seva fins al més lluny que puguin.
Abans de conèixer-me, l’Edu i la Rocío ja havien esbrinat que el que més els mou és sortir de la seva zona de confort, els viatges per Europa o per zones que s’assemblin a Espanya no els creen tanta curiositat com els canvis i els xocs culturals d’altres països. Per això, ara mateix t’escric des d’Uzbekistan, perquè estem viatjant per conèixer aquest grup de països de l’Assia Central anomenats els estans (Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan…)
Planegen o improvisen?
Els meus amos gaudeixen el viatge tres vegades, quan s’ho imaginen, quan ho planegen i quan ho gaudeixen. Així que la resposta a aquesta pregunta és: planegen.
Organitzen la documentació per a aquests viatges que sol requerir de Carnet de Passage, visats, assegurances de viatge (pots aconseguir un 5% de descompte a IATI) i assegurances de vehicle a cada país, diferents permisos i registres d’estrangers… Cal investigar molt (llegir llibres, fòrums, pagines oficials…) per portar-ho tot en ordre, ja que pràcticament cada mes estan en un nou país.
Abans dels viatges l’Edu i la Rocío estaven centrats al 100% en aprendre sobre camperitzar, que era el que necessitaven en aquell moment. Un cop es van llançar al seu primer viatge llarg de 9 mesos va ser quan van millorar el seu anglès, van aprendre a manegar amb facilitat totes les aplicacions que els faciliten el viatge (com iOverlander entre d’altres) i sobretot, cosa que només es pot aprendre a manejar en ruta , la pèrdua de rutina i resoldre tots els imprevistos que ocorren mentre viatges amb positivimo i paciència (encreuament de fronteres, trencaments de vehicle, topades en segons quines situacions amb altres persones…)
Quines aficions, hobbies, passions, neures... són les vostres companyes de viatge?
Un cop algú ens va dir que “fer dels teus hobbies i passions la teva feina era una arma de doble tall”. D’aquelles no n’hi vam donar més importància, però ara ho entenem al 100%. La nostra passió i afició és viatjar i camperitzar, i ara ho hem convertit en la nostra feina. Per tant, és una tasca difícil discernir entre treballar i gaudir ara mateix.
Realment ens encanta compartir i crear contingut a totes les nostres plataformes, però per altra banda ens costa molt gaudir i només gaudir dels viatges perquè hem de documentar-ho tot per després poder compartir-ho. Ja no concebem una cosa sense l’altra.
A banda de caure al tòpic de la meva afició és la meva feina, ens agrada molt llegir i per això ens animem a escriure un llibre, que al final han estat tres: Guía de Cómo camperizar una furgoneta, Guía de la #VanLife: como viajar y vivir en camper i per últim Rutas por España en autocaravana o furgoneta camper.
I ja que venim “a mullar-nos” en aquesta entrevista, anem amb les nostres neures. La Rocío és una boja de la neteja, cosa que vivint en 6 metres quadrats dues persones i un gos, i estant sempre en deserts, muntanyes, platges… no és gaire fàcil de compaginar. I l’Edu és un polvoreta, i no pot literalment estar un moment quiet, ni físicament ni mentalment. Sempre està viatjant, però pensant en nous viatges i projectes. Té un hobbie que no és molt compatible vivint en una casa tan petita com una cèl·lula camper, són els esports amb “cachibaches”. Sempre vol portar als seus viatges (i esperar que tot entri) la bicicleta, caiac, esquis, raquetes de neu, piolets, grampons, slackeline.
Cap ensurt o avaria?
La veritat que viatjar ha fet que l’Edu i la Rocío tinguin un munt d’anècdotes per explicar. Ja amb la meva antecessora, la furgoneta gran volum van haver de ser rescatats per uns bombers a Montenegro, després de ficar-se per un camí que posava “only 4×4” i fins i tot en una altra ocasió se’ls va trencar el fre de mà en un pàrquing amb molt de desnivell i el vehicle va caure per un barranc però va poder ser recuperat sense cap esgarrinxada per una immensa grua.
I ara amb mi, i és ben recent aquest trencament, se’m va partir el xassís al mig de l’estepa del Kazakhstan. Van aconseguir arribar a un campament de iurtes conduint molt, però que molt, a poc a poc, per demanar ajuda, descarregar la cèl·lula, portar-me a mi sol en una grua, i poder soldar el meu xassís en un taller.
I ensurts, que finalment no arriben a ser més que això, en tenen llistats uns quants: perdre’s fent una ruta pel desert de l’Ull de Mauritània i haver de passar nit i descobrir el camí gràcies al drone, gairebé bolcar de banda en un camí de un poble de muntanya al Senegal perquè anant per allà haguessin estalviat 5 hores de carretera cap a la frontera, però la millor sens dubte, va ser quan després de 5 mesos per Àfrica sense contratemps i de camí a casa seva a León, van parar a fer nit a una petita muntanya de Madrid al costat de l’autovia. Després de creure’s overlanders al 100% la mala sort va fer que quedessin atrapats en un immens toll. Un tot terreny va intentar treure’ls amb el winch sense èxit i durant unes quantes hores van haver de palejar fang fins que van poder sortir, a Madrid! Al costat de l’autovia! Mai no saps on està el perill.
Tundra s'acomiada compartint una lliçó apresa pel camí.
Doncs l’Edu i la Rocío sempre diuen que viatjant han après o s’han adonat de tres coses:
La primera de la qual s’han adonat és que les dues paraules que aprenen sempre primer en altres idiomes són “hola” i “gràcies”. I com es pot arribar de lluny amb dues paraules tan simples. Amb elles, i juntament amb gestos, han aconseguit passar dies complets amb famílies que no parlen el seu idioma i els han obert les portes de casa seva, o demanar ajuda per a totes les seves avaries.
També han après quan han tornat dels viatges a Espanya, que molts dels problemes que tenien abans de viure viatjant, moltes vegades per solucionar-los només era qüestió de temps o paciència. Mentres que abans hi havia problemes que eren un destorb, després de viatjar i veure altres realitats o dificultats d’altres països, els va servir per adonar-se que han d’agrair més per tot el que tenen, i van aprendre a relativitzar els seus problemes en poder viatjar per Sierra Leona, un dels països més pobres del món, visitar una mina d’or al Senegal i veure les condicions de vida de famílies senceres allà… et fa pensar que potser “perdre un matí perquè la cua del banc era immensa” no és realment un problema.
I per últim, que encara que els mitjans de comunicació moltes vegades ens fan veure només la part negativa del món, hi ha molta gent bona disposada a ajudar-te sense conèixer-te de res, o simplement fer-te passar una bona estona en una xerrada per explicar-te tot lo bo que trobaràs al seu país mentre viatges per ell.
Respecte a l'entorn, el medi ambient i la normativa de cada país
Ens veiem pel camí!
Visita el nostre canal de Youtube
